A tu t’ho dic
estimat amic
ja sé que’m prens per colló;
potser tenguis molta raó;
ara no te sàpiga greu,
el que jo ara te diré:
No ho vols oïr?
ni tampoc sentir
perquè no et convé.
Doncs, gràcies a Déu.
com tu seré un pardal
i diuen que de gent feudal ;
ara jo no som el teu igual.
Per arribar a esser tú un senyor,
apren més educació
i les normes de l’urbanitat.
No mos quedem aturat -
Senyor i Déu meu ! -
com un pobre betzol
dret davant un faristol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario