ADÉU NANA

http://www.geocities.com/xerdeso/




Adéu cusseta estimada,
adéu animalet encantador
pel tio Joan ha estat un honor
haver-te cada dia passejada.

Ara Lluna i Boira ocupen ton lloc
i mos anirem acostumant poc a poc.
No t’oblidarem mai estimadeta.
Estaràs sempre en mon record Naneta.!

Qui havia de dir tan aviat
veure la Tita al seu paradis ?
Han posat vostros cossos plegat
A l’ombra dels tres pins.

Aquesta era la teva voluntat
m’ho insinuà ,Naneta,
aquella miradeta
quan t’ho vaig haver preguntat.

La mamy que molt t’estimava
com també tu a ella Nana
ja no té alegria ni gana
ha complit aquest darrer desig.

Adéu animalet!
Adén cusseta!

Als que m'escometen Joan Antoni! Joan Antoni ! pel carrer

http://www.geocities.com/xerdeso/
A tots aquests enderris
que m'escometen pel carrer -
Joan Antoni ! Joan Antoni ! -
com si fos un beninomi
per considerar-me doncs bé
el que ara diuen un friqui
o sigui un tocat del boll
i demanen aquest doi
de francès o mallorqui.
M'estic recordant ara
de la vostra bona mare.
D'haver anat a la televisió
no n'estic gens empegueït
del que sí estic empegueït
és veure la gran cultura,
d'una gent que té cara dura
de dir que has fet ridicul
per lluir.te amb dones
mostrant el seu cul;
quan ella no tant per conya
sino més per manca de vergonya,
d'aquestes cròniques bajanes
nomenades "marcianes"
la vista s'han recreat,

Era Cròniques Marcianes
l'obra d'un senyor
que fou de Casamajor.
alies d'un tal Sardà Tamarró
on travestis i marietes
gent molt "normal"
en opinió d'aquesta Espanya plural
tant curta de vista
com ben poc socialista.,
surtia tota ella
a la graella.

A la gent que havia perdut sa xaveta
era el progtama dedicat
i per fer guisa o punyeta
uns quants pics premiat.

A vosaltres ,raça espuria,
que creu donar-me
lliçons de vivor
i als "beats" i "beates" falços
que me tractau de degenerat;
vos dic, amb tota la meva furia:
És possible tanta pena donar-me.
oh impresentables infeliços,
i per quatre pardalades m'hagiu picat ?

Qui em plorarà ?

http://www.geocities.com/xerdeso/

Quan mori,
qui em recordarà?
Qui anirà
darrera el meu seguici?

No deix fills ni néts
germans o nebods directes
a qui deixar llegitima o calers
en testament o ab intestat.

Cosins i fills de cosins
és ell molt evident
que només ets parent
si hereuatge has de tocar.

Amics i coneguts,
pocs i interessats
enyoraràn, demà.
el criat ja perdut,
que ja no tornarà.

Quan mori
qui em plorarà ?
Qui em recordarà?

Les dones atractives
totes m'han agradat.
Sempre, aixi ha estat!

Quan era més jove
deien era inmadur
per fer l'amor
amb les al-lotes
de la meua edat;
ara que sóc madur,
les que m'agraden
per vell em descarten.

Qui em recordarà ?
Qui em plorarà
quan els ulls acluqui?

Diners potser he malgastat

però a ningu he mansllevat

i el que m'han deixat

de seguida ho he tornat.

De la meva avior
sempre he tengut
respecte i honor.

L'illa i sa llengua catalana
mon cor i seny engalana.

Dels propis menysvalorat
i pels externs utilitzat;
aniré a l’eternitat
ell acompanyat ,
de la meva soletat.

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

A UN HOME QUE ÉS DEIA TAMBÉ JOAN ESTADES

Joan Estades a Joan Estades

“En recordança de Joan Estades Enseñat de Can Queul,
solleric nascut l'any 1916 Ea Lió de França
i mort, a Palma de Mallorca ,un 19 de febrer de 2.007.

Es deia com servidor Joan Estades i com servidor havia nascut a França on els pares, de la Vall de Sóller, havien emigrat. No érem cosins,ni fills de cosins. Tan sols no crec fossem parents a la quinzena generació; però els nostres avantpassats Estades o Estada - venguts d'Aragó al Segle XIX- havien arrelat a una alqueria que es troba entre Sóller i Deià i la gent coneix per Castelló.

Joan Estades Enseñat es casà el 1.954 amb Antònia Castañer Arbona, igualment de Sóller, de qui nasquéren tres fills tots ells ja casats.

A més del cognom compartiem curolles i aficions. Afiliat, de ben jove, a la Comunió tradicionalista Carlista - el Senyor Estades Enseñat- feu la guerra del 36 al 39 amb els Requetés i tota la seva vida es mantingué al lema de Déu- Pàtria- Furs i Rei legitim aixi com a la Casa de Borbó de Parma que considerava com els sucessors legitims de Carles V, Carles V I, Joan III, Carles VII, Jaume III i Alfons Carles Iº.

Li agradava la investigació de temes relacionats amb la història del seu poble i de la seva.

Tots els qui l'hem conegut i cualque vegada tractat recordarem, a Joan Estades i Enseñat, com un home de bé, prudent i coherent. Déu el tengui prop d' Ell.

Modestament li dedico aquest húmil poema.

No érem potser parents,
si bé de l’ Alqueria de Castelló
eren tots els nostres ascendents
venguts, tots, de terres d’Aragó.
Al igual que un servidor
a terres de França nasquéreu
per causa de la emigració
que feu un solleric de Can Queu.
Estimàreu sempre la terra de la nostra avior;
dels nostres deures civics fóreu exemplar cumplidor.
En temps de guerra i pau, militant de la Tradició;
feèl per a sempre a Déu nostre Senyor,
als Reis carlins i a la Santa Religió.
Tot mallorqui, carli o no,que vos conegué,
fos ell . home / dona - pobre o ric;
sobretot si és solleric
vos recordarà com un home d'ordre i bé.
Els nostres setmanaris
amb llurs col.laboradors -
alguns d'ells bons glosadors -
la vostra sincera humiltat,
tots han, ells, lloat,
com a indiscutibles testimonis
del vostre seny prudent
i doncs ell ben coherent.
Adéu bon amic Joan Estades.
Qui es diu, també, Joan Estades ,
no creu ser poeta ni glosador,
ni tan sols bon versificador;
jo prec, però a l'Altissim,
trobar, oh benvolgut homónim,
el vostre celestial estatge
quan hagi de fer el darrer viatge.

Joan Estades de Moncaira i Bisbal

Cavaller del Reial Estament Militar de Girona i confrare de Sant Jordi