domingo, julio 18, 2010

JO SOM UN SENYOR


Dedicat als esbarts d'idiotes fans del desaparagut programa de Cronicas Marcianas que per la xarxa col.loquen i recol.loquen dois i bajanades sobre la meva persona. Com si no hi hagués res millor a fer

Per dir i sostenir
que era jo mallorqui,
un programa de televisió
a tota una nació -
nomenada Espanya -
posà molta canya
i me feu passà per friqui
tocat del boll ell vol dir.

Com que som gent de "·cultura"
que confon la literatura
amb la confitura,
la venda d'aquesr personatge
anà de bracet amb el muntatge.
El Cardenas o el Sardà
tenien culpa tal endemesa ?
Que va! Què va!

Si de cas jo per manca de fermesa.

Jo tenc clar qui sóc
i quina és ma avior.
Mos avantpassats tenien una possessió
que es diu Moncaira ella;
la va vendre el meu besavi
qui la tenia del seu pare
que de mon pare
era el repadri.

No som jo ni comte ni marquès,
ni pretenc ser de les nou cases
però a tots vos dic i vos sigui entés
que mallorqui o francès:
jo som un senyor
que en vé de casta
i tenc per honor
ser ell de sang mallorquina
neta,vermella i fina.

jueves, junio 24, 2010

JO SOM DE FORNALUTX


Dedicat a tots els habitants de la Vila de Fornalutx que es troba a l'illa de Mallorca i dintre la vall de Sóller.
Dedicat igualment a tot aquell que en dubta posa la meva arrel mallorquina i sollerica
.
Jo som de Fornalutx
aquest poblet mallorquí
tant maco i bonic
on conviu aqui
el pobre i el ric.

Emprant adequada eina
la gent de muntanya
sempre a la feina
amb coratge s'afanya.
Té clar que qui de jove no treballa
de vell es mor a la palla.

Fornalutx està al peu del Puigmajor,
fornalutxenca és tota la meva avior
i és per mi un gran honor
ser fornalutxenc de llinatge de senyor.

Sembram a Fornalutx
hortolitza i moraduix
i menjam oli del bo,
taronges de les millor.

Qui vé a Fornalutx amb bona intenció -
sigui foraster o mallorqui -
és ben rebut ell aqui
sempre respecti costum i tradició.

Segle enrera a Amèrica i a França
molts fornalutxencs emigraren,
sempre el seu poble recordaren
amb dolça i trista recança.
Jo som un fill d’aquells que marxaren
I un dia pobres però honrats tornaren.


A Fornalutx hi tenia una casa
que encara fa molta vasa
davant l'Ajuntament ella està,
mon paret l'heretà d'un oncle capellà
a qui el carrer es dedicà.
No tenint infant a externs passarà:
Déu sap si un banc la s'endurà.

Prop de mon pare i ma mare,
Juntament amb tot avantpassat
a Fornalutx vull ser jo enterrat;
segons el ritual cristià
en presència d’un capellà;.
aquesta és ella ara
la meva voluntat.
Extern o parent l’heu de respectar.


Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

24 de juny de 2010

martes, febrero 02, 2010

A la memòria d'un metge i cristià exemplar: Antoni Montis Suau


Antoni Montis Suau - nascut el 18 d'agost de 1943 a Palma de Mallorca i mort el 1º de febrer de 2010 a la seva ciutat nadiva - descendia dels Marquesos de la Bastida.Servidor el va coneixer mitjançant les seves relacions amb l'Opus Dei,prelatura de la Santa Seu a la que el dermatolèg Antoni Montis pertanyia en qualitat de soci supernumerari. També el vaig poder apreciar millor com un insignificant pacient seu del consultori que tenia prop de l'església parroquial de Sant Sebastià.

De nom i fets era tot un senyor
i del cami de Sant Josepmaria Escrivà
era fervent seguidor.
A l’Obra de Déu li dedicà
moltes hores d’apostolat
amb ferma i sincera pietat.

El Cel ja té ell un nou estadà,
de nom Antoni Montis Suau;
metge tan competent i cristià
descansi prop Déu en pau.

Mai oblidaré amic
tan modèlic,
exposant amb dolçor,
sempre, la seva convicció.


Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal.