Dedicat a tots els habitants de la Vila de Fornalutx que es troba a l'illa de Mallorca i dintre la vall de Sóller.
Dedicat igualment a tot aquell que en dubta posa la meva arrel mallorquina i sollerica
.
Jo som de Fornalutx
aquest poblet mallorquí
tant maco i bonic
on conviu aqui
el pobre i el ric.
Emprant adequada eina
la gent de muntanya
sempre a la feina
amb coratge s'afanya.
Té clar que qui de jove no treballa
de vell es mor a la palla.
Fornalutx està al peu del Puigmajor,
fornalutxenca és tota la meva avior
i és per mi un gran honor
ser fornalutxenc de llinatge de senyor.
Sembram a Fornalutx
hortolitza i moraduix
i menjam oli del bo,
taronges de les millor.
Qui vé a Fornalutx amb bona intenció -
sigui foraster o mallorqui -
és ben rebut ell aqui
sempre respecti costum i tradició.
Segle enrera a Amèrica i a França
molts fornalutxencs emigraren,
sempre el seu poble recordaren
amb dolça i trista recança.
Jo som un fill d’aquells que marxaren
I un dia pobres però honrats tornaren.
A Fornalutx hi tenia una casa
que encara fa molta vasa
davant l'Ajuntament ella està,
mon paret l'heretà d'un oncle capellà
a qui el carrer es dedicà.
No tenint infant a externs passarà:
Déu sap si un banc la s'endurà.
Prop de mon pare i ma mare,
Juntament amb tot avantpassat
a Fornalutx vull ser jo enterrat;
segons el ritual cristià
en presència d’un capellà;.
aquesta és ella ara
la meva voluntat.
Extern o parent l’heu de respectar.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal
24 de juny de 2010
