LA ROSSA DEL MARANTO

A un carrer de nom de fi d'any
trobaràs un bar amb una al.lota de mirada dolça;
guapa i amable amb el propi i l'estrany.
Ës la rossa del Maranto
que sempre està al tanto
de l'amo i el client
i te serveix, sempre,somrient
el que se li demana en tot moment.

Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal

AINHOA

Aquesta nina ha mort
sols tenia vuit anys,
La justicia ha d’escoltar planys
i condemnar qui té tort.

Deure de tots els pares
és un infant corretgir
si mal comportament ha tengut.
Més no és de bons pares
I ja no diguem de bones mares
el fer- li coses rares
per les quals hagi de morir
després d’haver-lo batut.
sense cap mena de pietat
tenint compte la seva curta edat

Cadascu ha d’estar al seu lloc
però vos ho diré a poc a poc
No podem posar impediment
a la gent per xerrar lliurament
sempre que respectem ses regles del joc

Joan Antoni Estades de Moncaira

EL PA ËS SAGRAT PER QUÊ L'HEU TIRAT?

Qui sou per xerrar-me de crisis?
Abans corregiu vostres vicis
com ,aquest, de tirà es pa
que això no ho faria un ca.
No ho dic en conya
però no teniu vergonya
d'haver tirat oh Senyor !
al fems aquest roegó.
Me direu que era dur
però no estava podrit
i manco era ell florit.
Era un boci de pa madur
i trempat amb llet dintre un tassò
era encara ben menjador.
No oblidem que tenim rel de cristià..
Tot un simbol és el pa.
El pa és sagrat!
Tirar-lo un pecat!
Joan Antoni Estades de Moncaira

EL MEU PETIT PAÏS

A tots quants s'encaboten en negar la catalanitat de sa llengua que a Mallorca xerram
" Som i serem gent catalana
tant si es volcom si no és vol
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol"

Cansat de tenir tanta paciència,
el petit país guspira la indepèndencia.
Pel gran país la solució
està sempre en la submissió
i que tot petit país
faci,ell, cas omís
del dret de l'autodeterminació.

El nostre petit pais sempre ha tengut consciència
que ja de molt enrera
una bella i gran nació era
feta de gent tota de lletres i ciència.
Diuen pel Gran País
que el petit país
a consciència m'inventa història
i és que en el gran hi ha molta boira.
El Gran País per manca de vista
ha fomentat l'esperit separatista.
Per dir ell tota la veritat,
el Petit Pais mai, ha volgut estar separat;
és el gran qui l'ha obligat.

Sí tal com sóna l' ha obligat
i durant anys l'ha menyspreuat.
Això ja vé de temps del primer Borbó
i les dues republiques no foren solució.
D'aquesta llastimosa situació
no en té cap culpa l'actual Borbó.
Res de l'altre món demana el petit al gran:
llengua i cultura pròpia té el primer
d'igual importancia i rang
que la llengua i cultura pròpia del darrer.

Si seguim per aquest mal cami d'incomprensió,
de cremes de banderes i simbols d'un i altre sentit
no m'estranyaria arribi a guanyar un dia el partit
partidari ell d'obtenir la separació.
D'una illa d'aquest simbòlic i a la vegada existent país, servidor
té les arrels eixides de moltes generacións i guardo la il-lusió
de veure la nostra bandera tradicional
onejant al pal més principal
de tota balconada institucional.
Res hem inventat
i mai mentida hem contat
Som i serem sempre el que hem estat
i a més ens hem ,malgrat altres, considerat -
de Salses a Santa Pola i de Fraga a Maó,
no una regió qualsevol sino la gran nació
que a l'edat mitja féren els antics reis d'Aragó.
Joan Antoni Estades de Moncaira i Bisbal