sábado, septiembre 15, 2007

ADÉU NANA

http://www.geocities.com/xerdeso/




Adéu cusseta estimada,
adéu animalet encantador
pel tio Joan ha estat un honor
haver-te cada dia passejada.

Ara Lluna i Boira ocupen ton lloc
i mos anirem acostumant poc a poc.
No t’oblidarem mai estimadeta.
Estaràs sempre en mon record Naneta.!

Qui havia de dir tan aviat
veure la Tita al seu paradis ?
Han posat vostros cossos plegat
A l’ombra dels tres pins.

Aquesta era la teva voluntat
m’ho insinuà ,Naneta,
aquella miradeta
quan t’ho vaig haver preguntat.

La mamy que molt t’estimava
com també tu a ella Nana
ja no té alegria ni gana
ha complit aquest darrer desig.

Adéu animalet!
Adén cusseta!

3 comentarios:

Cromelnordic dijo...

Quin poema més bonic!! Pobre gosseta, però a tots ens toca l'hora, també als pobres cans... Que déu la tingui al cel i la recompensi pels bons moments que us ha donat.

Apa, salut Moncaira, amic meu!! T'espero a La Stoa!!

Marga dijo...

Aquest poema m'agrada molt. Tens art.
Aquesta paratge per on és de Malorca: Nord, Sud...?
Sembla per la part seca...

Marga dijo...

El pi creixarà i a la pinya hi haurà la seva essència,
el de la teva NANA estimada.

Quan la reina suï podràs pensar és l'albir de la nana que me sonriu.

¡Oh, NANA! riu, riu que també ets en el meu suspir.